dilluns, 8 de juny del 2015

Dràcula


Per l’artista el paisatge es torna un símbol de la creació divina en la qual l'home no tenia més que un paper d'espectador.  
El Comte Dràcula és el protagonista de la novel·la del escriptor irlandès ‘Bram Stoker’, de 1897. Que va donar lloc a una llarga llista de versions de cine, còmics i teatre. En Dràcula era un sanguinari príncep romanès, embalador, assassí i cruel torturador de persones. Donava als seus enemics una tenebrosa mort.

Jonathan Harker, un jove advocat anglès, viatja a Transilvània (Romania) per a entrevistar-se amb el Comte Dràcula. L’enviava el senyor Hawkins, un advocat de major experiència per definir els assumptes legals de la compra d’un terreny a Anglaterra per part del Comte Dràcula. Al arribar a Transilvània se n’adona que la gent es molt supersticiosa i s’espanten quan s’assabenten que Jonathan anirà al castell d’en Dràcula.
Camí al castell succeeixen algunes coses estranyes, però finalment Jonathan arriba al seu destí. El Comte l’atén amb amabilitat i el té com a híspid durant molt de temps, on hi parlen de la finca que anava a ser adquirida. Jonathan se n’adona que en Dràcula és un ser sobrenatural degut a tants esdeveniments que ocorren al castell. Fins i tot, arriba a saber que seria assassinat, i el dia que estava prevista la seva mort fuig per la finestra.
Dràcula decideix viatjar a Londres. Mina Murray, promesa d’en Jonathan, passa unes vacances a Whitby amb la seva amiga Lucy. Però quan un vaixell arriba a la costa d’aquest poble amb morts, Lucy comença a posar-s’hi dèbil i pàl·lida molt ràpidament. El seu marit busca solucions però no en troben millores, i truquen a un doctor especialitzat. Li practiquen moltes transfusions de sang, però cada vegada que es recuperava tornava a caure malalta. Fins que acaba morint.

Dràcula acaba atacant a Mina, però ella aconsegueix anar donant pistes d’on està situat en Dràcula. I gràcies a això el poden arribar a matar decapitant-lo i posant-li fi a la bogeria i a la maldat.

BIBLIOGRAFIA3
DRÀCULA

                                                                      Enllaç fotografía.


Jo, personalment crec que és més llegenda i més imaginació que no pas una altra cosa. Hi han moltes opinions diferents i diversos tipus de comentaris, però al meu parè penso que és un estil de novel·la que fa que la gent pensi en una possible realitat, tot i sabent que és un tema extrany i fora de lo comú, hi ha gent que al llegir-ho, hi creu. 
'Creu en el que vol, i pensa en el que creu.'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada